Immediatament, la nostra mem\u00f2ria es posa a treballar per recordar quan hem vist alguns dels cartells i anuncis que s\u2019exposen i portant-nos cap al nostre propi passat. Cartells de tota mena, plaques esmaltades, envasos, figuretes, xapes, etc. fan una sensaci\u00f3 d\u2019horror vacui<\/em>\u00a0que, veient-los en aquest context, fan que ens fixem en la seva qualitat est\u00e8tica malgrat que potser al carrer no hi parar\u00edem atenci\u00f3. D\u2019alguna manera, \u00e9s un \u201cmuseu\u201d de la mem\u00f2ria, un \u201cmuseu\u201d sentimental, encara que no solament es pot veure aix\u00ed. Economistes, soci\u00f2legs i historiadors, tot visitant els seus fons, podrien treure\u2019n material per a treballs acad\u00e8mics.<\/p>\n Grafisme com a obra d\u2019art<\/strong><\/p>\n De fet, amb aquest fons Marc Mart\u00ed ha editat llibres importants en qu\u00e8 documenta els seus objectes d\u2019una manera molt consistent, com per exemple el llibre dedicat a Josep Morell, un dels nostres cartellistes m\u00e9s importants entre els anys vint i quaranta. Altres els ha dedicat als cartells del gran Ramon Casas, a l\u2019obra gr\u00e0fica d\u2019Alexandre de Riquer o a les plaques de cava. S\u00f3n publicacions que revaloren la col\u00b7lecci\u00f3 i mostren el treball de recopilaci\u00f3 i conservaci\u00f3 que fa.<\/p>\n He utilitzat diverses vegades la paraula\u00a0museu<\/em>, per\u00f2 en realitat no ho \u00e9s en el sentit m\u00e9s tradicional. S\u00ed que rep, en canvi, de museus locals i internacionals, moltes peticions perqu\u00e8 els deixi peces del seu fons. Marc Mart\u00ed \u00e9s un home amable, fet a si mateix, que va comen\u00e7ar a col\u00b7leccionar una mica com a her\u00e8ncia del costum del seu pare de col\u00b7leccionar segells i monedes. Procedent d\u2019una fam\u00edlia de serrallers, per comen\u00e7ar a guanyar-se la vida en sortir de l\u2019institut anava pel carrer enganxant cartells de concerts que feien Raimon, Pi de la Serra, Joan Isaac, entre d\u2019altres, o b\u00e9 de concerts al Palau de la M\u00fasica Catalana o el de Canet… El 1987 va obrir, amb el seu pare i el seu germ\u00e0, la xampanyeria Art Cava Fusina, on va comen\u00e7ar a fer les primeres exposicions, no solament de cartells sin\u00f3 tamb\u00e9 de pintors i il\u00b7lustradors. Marc Mart\u00ed ent\u00e9n el grafisme com una obra d\u2019art. Moltes de les peces que t\u00e9 s\u00f3n comprades en mercats ambulants, antiquaris o als encants: \u201cCada una t\u00e9 una hist\u00f2ria\u201d, em diu. El tracte que t\u00e9 amb els comerciants del ram l\u2019ajuda a mantenir-se informat per aprofitar les ocasions que se li presenten. Si sap que tanca alguna botiga, ell pot salvar el que s\u2019adeq\u00fci al seu inter\u00e8s com a col\u00b7leccionista. Per exemple, conserva en bon funcionament els neons que des del carrer anunciaven la m\u00edtica botiga Vin\u00e7on del passeig de Gr\u00e0cia. \u201cNo tinc cotxe i vaig amb furgoneta, que \u00e9s el que m\u2019agrada\u201d, explica, la qual cosa \u00e9s un bon indicador que sempre est\u00e0 a l\u2019aguait per aprofitar qualsevol ocasi\u00f3. Podr\u00edem dir que \u00e9s una tasca de recuperaci\u00f3, per\u00f2 \u201chas d\u2019estar alerta\u201d.<\/p>\n El futur de la col\u00b7lecci\u00f3<\/strong><\/p>\n Per Mart\u00ed, el col\u00b7leccionisme \u201c\u00e9s com un vici\u201d, una expressi\u00f3 que coincideix, per cert, amb la que fan servir molts col\u00b7leccionistes d\u2019art. Per\u00f2 ell remarca: \u201cEn el meu cas, hi ha un discurs i tamb\u00e9 hi ha un prop\u00f2sit. Hem fet llibres especialitzats del que nosaltres tenim, per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3, per exemple, en el cas del llibre de l\u2019Alexandre de Riquer o del Ramon Casas, buscant les imatges de tot el que hem conegut o que creiem que congeniava per fer del llibre una unitat\u201d, i aix\u00ed enriquir el seu contingut. Com a peces favorites, esmenta els cartells d\u2019\u00e8poca modernista o els del per\u00edode de la Guerra Civil, que \u201c\u00e9s un altre m\u00f3n\u201d, confessa. Certament, s\u00f3n cartells amb un grafisme molt potent. Em diu que la seva idea pel futur \u00e9s mantenir la unitat de la col\u00b7lecci\u00f3, i m\u2019avan\u00e7a que est\u00e0 preparant un petit cat\u00e0leg de tres toms que reculli el que t\u00e9 i que li servir\u00e0 per reflexionar sobre el moment que viu la nostra societat amb la creixent digitalitzaci\u00f3, que paradoxalment moltes vegades \u00e9s m\u00e9s una font de desinformaci\u00f3 o de desinter\u00e8s per aprofundir en alguna cosa. \u201cSoc antim\u00f2bils i antiordinadors\u201d, afirma taxatiu Marc Mart\u00ed, tot afegint que actualment molta gent no sap, per exemple, posar el nom a un color o que, veient peces de la seva col\u00b7lecci\u00f3 que ja tenen certa antiguitat, serien incapa\u00e7os de dir qu\u00e8 s\u00f3n o per a qu\u00e8 han servit. En definitiva, una falta de cultura visual del m\u00e9s b\u00e0sic.\u00a0Joan Sol\u00e0<\/strong><\/p>\n <\/p>\n
![\"Art\u00edculo](\"https:\/\/marc-marti.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/2024_BONART-02-scaled.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"