El perquè, la justificació i fonaments d’aquesta experiència, parteix de la iniciativa del tutor de pràctiques a empresa de Marc Martí, en Carles, que em trasllada (i d’aquí, en subratllo el primer mèrit destacat de la companyia, que la diferencia de tota la resta) la inquietud i desig de procurar fer més profitosa i productiva l’estada de la Laura a l’empresa. Es tracta de procurar resoldre aquells moments que la majoria d’alumnes pateixen en la seva formació en centres de treball, en què no poden ser prou o tan ben atesos com mereixen i reclamen, conseqüència d’exigències puntuals del cicle productiu que en compliquen una atenció i acompanyament exclusiu. La idea és la de trobar una dedicació, un projecte, que ocupi els alumnes alhora que se’n pugui evidenciar el valor i profit.

La meva proposta, des de l’experiència d’un taller amb màquines i materials de producció a l’escola de formació professional fins a les fases inicials de concepció i disseny de producte, facilitat per complicitats amb inquietuds i disponibilitats alhora que recursos personals i materials d’altres empreses, cerca l’eficàcia i l’eficiència a partir de l’enfocament lean, que ha de reduir el malbaratament.

Ras i curt, proposo que la Laura (alumna del grau superior de Disseny i Gestió de la Producció Gràfica, cursant el mòdul 12 de pràctiques a empresa a Marc Martí) i la Gisela (companya de la Laura, en pràctiques al departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona) fabriquin un producte gràfic, compartint els recursos d’una companyia i l’altra i col·laborant com a aliats mitjançant la simulació d’una relació client-proveïdor. El producte gràfic ha de ser un llibre o llibret (que produirà la Gisela) amb un contingut (que prepararà la Laura) relatiu a la impressió digital, basat en textos en llengua anglesa trobats a internet i traduïts al català  + informació propietat de l’empresa Marc Martí.

Produïm aquest llibre sota permís/llicència que com a escola entenem empara aquesta feina que hem fet, com a activitat acadèmica, sense ànim de lucre.

Una proposta pràctica d’aprenentatge que pretén aprofitar la semipresencialitat (blended learning) i asincronia en les comunicacions apreses durant el període de pandèmia Covid-19, que comença amb la traducció de textos i segueix amb el disseny, edició i producció de publicacions impreses.

L’Aida, una alumna participant en una iniciativa prèvia d’idèntica naturalesa, diu: “(…) un dels punts clau d’aquest projecte crec que és en part la motivació per realitzar un producte gràfic amb una finalitat (realment fer projectes que no serveixen per res no motiva gaire), el saber que això que fas servirà per tu, per altres, tindrà una finalitat. D’altra banda, és una gran idea traduir aquests textos de l’anglès al català, es tracta d’una gran idea per reforçar el coneixement d’aquesta llengua estrangera, i sobretot formant part d’aquest país on l’ensenyament d’aquesta és bastant lamentable a les escoles.”

L’Aida diu haver après la teoria i haver-la dut a la pràctica, havent aconseguit un producte gràfic amb un objectiu real i útil, un que servirà per a altres alumnes (en el nostre cas, també els treballadors de Marc Martí). A més a més ha pogut millorar l’anglès i ha après a treballar en equip, coneix els seus punts forts i febles en un taller, i se sent satisfeta amb ella mateixa i amb la feina feta. L’Aida emfasitza sentir-se orgullosa de dur a terme un nou projecte, un que tu has creat durant temps.

També, la Sara, participant en una altra iniciativa prèvia de també idèntica naturalesa, diu: “Els alumnes aprenen fent tot el procés i tenen la motivació d’estar creant un llibre que té una utilitat especial i que els alumnes podran viure què és tenir un encàrrec i sentir tota la pressió de realitzar un producte en un temps determinat i amb unes determinades expectatives del client. Malgrat la pressió i les incidències, els alumnes en acabar el producte aconseguiran un resultat satisfactori perquè en finalitzar el projecte, a les seves mans hi haurà un producte, en aquest cas un llibre, que tindrà una finalitat.”

En aquest escenari, l’apoderament és autoevident. En realitzar aquest producte no solament estem fabricant un llibre, estem aprenent amb un producte gràfic que en algun moment tindrà un ús i profit. Podríem dir que així, mobilitzem i integrem els coneixements d’habilitats i actituds, que ens duen a saber actuar, mobilitzant tots els recursos de forma adequada.

L’Andrea, participant en una altra iniciativa prèvia de també idèntica naturalesa, subratlla haver après i gaudit del procés complet en la creació d’un producte imprès. Vam traduïr textos del sector gràfic (en aquell cas, un llibre de referència al sector) que d’altra manera es mantenen d’ús restringit als coneixedors de la llengua anglesa i compliquen, per tant, a la majoria d’alumnes, l’accés al coneixement, el qual disponible en les llengües locals, actualment i de fa força anys, és reduït i obsolet.

Del procés de traducció n’obtenim la matèria primera, unes paraules, textos, continguts, que no són anònims ni forans, no és el “lorem ipsum” ni altres conjunts de lletres i mots enllaçats, repeticions, mancades de sentit, profit i progrés per a nosaltres.

L’excel·lència del procés d’aprenentatge i treball basat en aquest projecte editorial queda assegurada, mitjançant el compromís amb la qualitat d’un projecte transversal, integral, havent-ne adquirit un sentiment de propietat que ha motivat i guiat l’esforç.

Entre tots els resultats van ressaltar l’autoaprenentatge, mentre executaven el projecte anaven aprenent com fer un llibre. Tot plegat, íntimament envoltat pel pensament lean. I més concretament, des de la perspectiva d’un tipus d’experiència pràctica (hands-on), aprendre fent (learn-by-doing) al taller. Jishuken: El terme significa literalment “autoaprenentatge” en japonès.

Als tallers de l’Escola, fent-hi exercicis pràctics d’operacions d’impressió i postimpressió i de fabricació d’un producte gràfic, els alumnes evidencien la quantitat de minva que es genera en el procés de fabricació de qualsevol producte. Fins ara, no havien tingut en compte la quantitat de matèries primeres i d’altres recursos que es fan malbé o es malgasten. Totes aquestes accions es transformen en pèrdues. Totes aquestes pèrdues que es produeixen s’han de pagar i no és cap sorpresa que el client, a la realitat empresarial, no vulgui assumir aquesta despesa.

En la fabricació lean, el malbaratament (muda) és qualsevol inversió, despesa o esforç, que no transforma les matèries primeres en un ítem pel qual el client està disposat a pagar. Penso que s’escau de ressaltar una de les formes de muda sovint poc atesa, que la inquietud d’en Carles conscient o inconscientment evidencia, la infrautilització (malbaratar) l’experiència, el coneixement i la creativitat del personal; els talents, habilitats i coneixements de les persones.

A banda del pensament lean, aquesta experiència també valora el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En especial 4 i 8, en l’ús eficient dels recursos i l’economia desmaterialitzada i circular. El punt quatre dels ODS, que busca garantir l’educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots, en resum una educació amb qualitat per a tothom. El punt vuit, que és fomentar el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva, i fomentar la innovació, que significa buscar el creixement econòmic a una empresa però d’una manera sostenible.

Amb aquest projecte hem creat un llibre. Hem buscat fabricar un producte gràfic (fetitxisme literari del llibre físic) amb valor afegit que tingués una utilitat especial, sense competir al mercat editorial, a partir d’una estratègia de personalització d’un producte d’atributs diferenciats.

Hem procurat prendre com a referència la definició de disseny, que el descriu com a activitat creadora que partint de les necessitats expressades i dels coneixements existents, permet la definició d’un producte que satisfaci aquestes necessitats, alhora que sigui realitzable industrialment. La qualitat en el disseny es caracteritza per la concordança entre els resultats obtinguts sobre tot producte o servei, amb relació a la seva definició i a les necessitats dels seus usuaris.

Hem après a imprimir i enquadernar. Els alumnes implementen els seus coneixements en impressió i acabats, aplicant i evidenciant-ne els coneixements assolits, a la fabricació d’un producte el contingut del qual facilita, precisament, l’ampliació d’aquests coneixements (respecte als assequibles a l’actualitat), i un continent que promociona la bondat i virtuts, equips i maquinària, les matèries primeres emprades, en definitiva, la indústria gràfica.

Hem après anglès, català i la matèria/contingut traduït (sembla que la gamificació neurodidàctica ho explica). Hem treballat totes les fases del procés, en un ambient genuí d’activitat mental activa i màxima per als alumnes, vehiculat per la llengua, mitjançant l’aplicació, demostració i il·lustració pràctica dels continguts dels cicles formatius fonamentat en l’eliminació del malbaratament com a element vital de qualsevol implementació lean, mitjançant un projecte eficaç i eficient, una autèntica escola del treball.

Hem demostrat que hi ha una forma de programar i dissenyar un projecte/repte/simulació per tal d’interrelacionar els aprenentatges assolits en els diferents mòduls professionals del cicle formatiu i així completar l’adquisició de les competències professionals, personals i socials incloses en el perfil professional del títol. Tot plegat, intensificant la relació amb institucions de l’entorn socioeconòmic del centre educatiu, facilitat per una iniciativa transversal interinstitucional de col·laboració, impulsada per l’empresa Marc Martí, facilitada per l’Escola del Treball de Barcelona i el departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona.

Pere Marcé Franquesa
(pere.marce@gmail.com)
Professor. Departament d’Arts Gràfiques. Institut Escola del Treball de Barcelona